Fonts energètiques

PROCESSOS METABÒLICS

El cos humà necessita energia per poder funcionar, aquesta energia la captem dels aliments a partir de les vies metabòliques.

VIES METABÒLIQUES:

A partir de les reaccions catabòliques i anabòliques obtenim ATP, un enllaç que conté 3 enllaços de fosfat d'una elevada energia.


  • Reaccions catabòliques: Són reaccions químiques que descomponen mol·lècules complexes per transformarles en mol·lècules més senzilles. 
  • Reaccions anabòliques: Són reaccions químiques que formen noves substàncies.


Les reserves d'ATP són de 5mmols/Kg de múscul fresc per tant només ens permet realitzar contraccions que duren pocs segons, i per això durant l'exercici físic es necessita incorporar energía d'altres fonts.

Resultat d'imatges de taula dels aliments lipids

 La degradació d'aquestes fonts produeix l'energia que necessita el nostre cos.
Aquestes degradacions són les vies metabòliques.

Hi ha 2 tipus de vies, les aeròbiques i les anaeròbiques:

  1. Les vies aeròbiques, necessiten oxigen per produïr energia.
  2. Les vies anaeròbiques, no necessiten oxigen per produïr energia, i es diferencien 2 grups.
    1. Vies anaeròbiques alàctiques: NO acumulen àcid làctic
    2. Vies anaeròbiques làctiques: SI acumulen àcid làctic


Les característiques de les vies metabòliques són:

- Capacitat: ens informa de la quantit d'energia que pot produïr.
- Potència: ens informa de la màxima producció d'energia que pot produïr per unitat de temps.
- Inèrcia: ens informa del temps que triga la via en aconseguir la màxima potència.
- Recuperació: ens informa del temps que triga en recuperar la màxima capacitat.


FONTS D'ENERGIA

Les fonts d'energia de les vies metabòlques són diferents.


  • La via anaeròbica alàctica, obté energia de l'ATP i la fosfocreatina.
    • L'organisme no pot acumular grans quantitats d'ATP al múscul.
    • Quan la cèl·lula necessita energia, la fosfocreatina allibera el seu fosfat i el cedeix a l'ADP per formar ATP.
    • El contingut de fosfocreatina en el múscul es tres o quatre vegades superior a l'ATP
    • No hi ha oxigen.
    • No s'acumula àcid làctic
    • La potència és molt elevada.
    • No hi ha inèrcia.
    • La recuperació és molt ràpida (entre 2 i 3 minuts si hi ha oxigen)
      • Les activitats on utilitzem aquesta via són explosives. Per exemple:
        • Salts, llançaments, sortides de velocitat.
  • La via anaeròbica làctica, obté energia dels Hidrats de Carboni
    • El combustible es el glucogen i la glucosa
    • Es degrada per donar lloc a l'ATP + àcid làctic.
    • No hi ha oxigen.
    • Es produeix àcid làctic.
    • La capacitat i duració esta limitada segons la tolerànica que soporti el nostre cos cap a l'àcid làctic.
    • La potència és alta però menor que a la via anaeròbica alàctica.
    • La inèrcia es baixa i fins que no passen 20/30 segons no arriba al 100%.
    • La recuperació és lenta, entre 30 minuts i 2 hores.
      • Les activitats on utilitzem aquesta via són molt intenses. Per exemple:
        • Curses de 200 a 800 metres llisos.
        • 100 metres en natació.
    • La via aeròbica, obté energia dels Hidrats de Carboni i els lípids.
      • El combustible són la glucosa i els lípids.
      • Hi ha oxigen.
      • No es produeix àcid làctic.
      • La capacitat i la duració es molt elevada.
      • La potència es molt baixa.
      • La inèrcia és gran.
      • La recuperació és llarga.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Subscriure's a: Missatges (Atom)